Óscar Garde, jugador de frontenis: "Es un esport que continua resistint a pesar que altres s'estan posant de moda"

Categoria: Entrevistes
Es va publicar el dilluns, 28 maig 2012

oscar-garde2

- Quart de Poblet sempre ha tingut una gran tradició en frontenis. A què es deu?

- El boom d'este esport arriba en els anys 90. La majoria dels nostres pares ho practicava, i els seus fills comencem a fer-ho. Molts hem continuat ja que és un esport de raqueta en què la competició és elevada, sent molt important la compenetració amb el teu company. És un esport que continua resistint a pesar que altres esports s'estan posant de moda.

- Quart és un referent en el món del frontenis autonòmic?

- Sí, en estos moments Quart de Poblet té dos equips competint en les dos categories més altes de la Comunitat Valenciana, Territorial i Divisió d'Honor. Hem quedat diversos anys seguits en tercera posició i arribant a semifinals de copa.

- Per què tries fer frontenis en compte de qualsevol altre esport més majoritari?

- Com ja he comentat, mon pare jugava i des de molt xicotet he anat amb ell al frontó. Als 8 anys em vaig apuntar a l'escola de frontenis i des de llavors ho practique. Llavors ho practicàvem molts més xiquets que ara, però potser este esport torne a posar-se de moda en un futur.

- Què és el que més t'agrada del frontenis?

- És un esport de raqueta on el cul i el davanter tenen les seues característiques tècniques i físiques, has de saber llegir les partides compenetrant-te amb el teu company, depenent de com juguen els teus adversaris. La competició és molt divertida ja que es juguen 3 partides per jornada en la es presenten tres parelles per a fer el sorteig de les trobades, l'atzar i la intuïció de qui pot jugar una partida o una altra és molt important per al desenllaç del resultat final. Després, cada partida és un món i dos o tres punts seguits et poden donar vida o et poden afonar. Ho recomane, és molt divertit i sa.

- Què t'aporta el frontenis que no t'oferix cap de les teues activitats quotidianes?

- Pots fer exercici, evadir-te dels problemes quotidians i una forma de cremar adrenalina i és molt divertit, molt competitiu.

- Explica la química que s'ha de tindre amb un company per a aconseguir formar la parella perfecta.

- Han de tindre això mateix, química, confiança l'un en l'altre, has d'alçar al company quan se li van un parell de punts i la comunicació ha de fluir en tot moment ja que les partides tenen moltes fases. Hi ha ocasions que dorms la partida, que et jugues punts, que mous a un dels teus contrincants i, tot això, forma part de l'estratègia de la parella i de l'equip.

- És complicat compaginar-se amb un altre jugador?

- Cada jugador té les seues pròpies característiques. No tots són compatibles, però per a això es treballa molt en els entrenaments.

- Quina diferència a un davanter d'un posterior?

- El davanter, normalment, és més explosiu i tècnic. El cul és mes físicament i mentalment fort.

- Hi ha pedrera en Quart per a seguir amb els equips?

- Desgraciadament cada vegada menys, però en l'escola continuem treballant perquè sí que es continue.

- Creus que ha abaixat el nombre de practicants respecte als anys daurats del frontenis?

- Sí que ha baixat. L'entrada d'altres esports, no tots els xiquets continuen o valen, la crisis... Tot influïx.

- Com valores el treball que es fa des de l'Ajuntament per a fomentar el frontenis en Quart?

- Bona. Tot el que es proposa, abans o després, es va complint.

José Manuel Pozuelo: "El tenis de taula és molt exigent i requerix molt esforç"

Categoria: Entrevistes
Es va publicar el dimecres, 16 maig 2012

jose-manuel-pozuelo1

- Et sents un afortunat per ser un dels becats per l'Ajuntament de Quart de Poblet?

- Sí clar. Sempre et fa molta il•lusió quan reps una beca del teu poble, que es reconega el teu treball i esforç.

- Què significa per a tu el tenis de taula?

- Ara mateix és una forma de la meua vida. Estic intern en els Plans d'Especialització Esportiva de Cheste i des que m'alce pense en el tenis de taula. Primer entrene, després vaig a classe i després torne a entrenar. A més, gràcies al tenis de taula he conegut llocs com Romania o la República Txeca.

- Trobes a faltar un club de tenis de taula en Quart?

- La veritat és que estaria bé però em trobe molt bé en el CTT Mediterrani i crec que em queden molts anys allí.

- Estàs content amb el suport que se t'oferix des de la Regidoria d'Esports?

- Sí clar. Mai m'havien donat una beca així i sempre ajuda per a poder afrontar millor el desenrotllament de la temporada. Les meues condicions per a jugar són molt millors i això es nota.

- Com t'inicies en el tenis de taula?

- Quan era xicotet vivia a Tarragona. Els meus pares no podien vindre a arreplegar-me a l'eixir de classe i em vaig haver d'apuntar a les activitats extra escolars. Només hi havia futbol i tenis de taula i, després de provar, em vaig decidir pel ping pong.

- Et veus en un futur jugant en l'elit nacional?

- És difícil però si continue entrenant podré aconseguir-ho. L'any que ve jugarem en Primera Nacional i esperem que en un futur arribem a Divisió d'Honor o a la Superdivisió.

- Com ha anat la temporada?

- Molt bé, he perdut només un parell de partits en la lliga. A més he fet un gran Campionat d'Espanya per equips, la llàstima és que en l'individual em vaig lesionar i no vaig poder disputar-ho.

- Quin ha sigut el teu major èxit en la teua curta trajectòria?

- Una quinta posició en un Campionat d'Espanya Escolar i diverses participacions en el Top 12 d'Espanya, a què només van els millors.

- Qui és la persona que més t'ha influït en la teua vida esportiva?

- José Gómez. Des que vaig arribar a València em va acollir en el seu club. Sempre ha estat pendent de mi i sempre està amb mi. Per al que necessite sempre està darrere. Li estic molt agraït.

- Què necessita el tenis de taula per a convertir-se en un esport amb major acceptació entre el públic?

- El tenis de taula ho té tot. És molt espectacular. La majoria de gent ho ha jugat alguna vegada encara que no saben com és de complicat jugar-ho de forma més seriosa. Si isquera en la televisió la gent ho seguiria més i s'animarien a jugar-ho més sovint.

- Tot el món creu que sap jugar al ping pong però, saben jugar a tenis de taula?

- No. La majoria de gent no té ni idea. El tenis de taula és molt complicat i cal moure's moltíssim. És un esport molt exigent i al que cal dedicar molt esforç.

Dani Llácer, futbolista de la UD Quart: “No m'imagine la meua vida sense el fútbol”

Categoria: Entrevistes
Es va publicar el dijous, 24 maig 2012

dani-llacer

- Eres un dels pocs jugadors locals del primer equip de la UD Quart. És una responsabilitat o un honor?

- És tot un honor, encara que també té el seu costat de responsabilitat. És un honor perquè defens l'elàstica del teu poble, d'un club amb més de 80 anys d'història. I també responsabilitat perquè vols deixar el nom de l'equip de la teua localitat el més alt possible.

- És difícil arribar al primer equip sent tan jove?

- És difícil arribar, ja que el Quart és un dels equips punters de la preferent de tota la Comunitat i tots els jugadors d'esta categoria voldrien jugar. Però el club està confiant en la gent que ve de juvenils i els ha donat l'oportunitat de jugar.

- Vas començar en les categories inferiors del Quart i després donares el bot al Llevant UD. Com es viuen eixos moments?

- Vaig començar a jugar en els benjamins del Quart. En alevins ferms pel València. En el València vaig estar fins a infantil i, ja en cadet, vaig firmar pel Llevant. He tingut l'oportunitat d'entrenar amb el primer equip moltes vegades i, inclús, debutar en un partit amistós. Són moments inoblidables. Quan et trobes compartint vestuari amb gent que feia uns anys els demanava un autògraf o una foto... Són experiències que no se m'oblidaran mai. No vaig tindre la continuïtat que haguera desitjat en el Llevant B i se m'acabe el contracte i no em van renovar. Però vaig passar anys molt feliços en el Llevant.

- Disfrutes jugant en la UD Quart?

- Moltíssim. Vaig representant al meu poble de tota la vida, no podria demanar més. Disfrute molt veient tots els diumenges als meus pares en la grada que sempre m'han seguit allà on he estat, al meu iaio i als meus amics. Són sensacions molt boniques poder ficar un gol per al teu poble i veure els teus pares disfrutar després de tot el que han fet per mi.

- Quin és l'objectiu que vos marqueu en este tram final de la temporada?

- Jugar una promoció és quelcom molt bonic. Són partits especials, camps plens, una tensió fora de l'habitual...Hay que anar pas a pas per a intentar ascendir a Tercera Divisió. Seria quelcom molt especial poder pujar en ma casa.

- Què s'hauria de fer des de la direcció de la UD Quart perquè els jóvens aconseguiren el primer equip?

- Crec que s'està fent un bon treball. El juvenil ha estat en Divisió d'Honor, encara que per desgràcia esta temporada ha descendit. Però és molt important que els jóvens tinguen il•lusió i ganes de millorar. Tant de bo pugem a Tercera i eixa il•lusió els arribe.

- Quin ha sigut el teu millor moment com a futbolista a pesar de la teua curta edat?

- Sense cap dubte el meu debut amb el primer equip del Llevant. Va ser en 2009 quan el Llevant estava en Segona Divisió. Un amistós a Benidorm amb el camp ple. Llavors l'entrenador era Luis García Plaça, actual tècnic del Getafe. Vaig jugar a penes 15 minuts, però va ser quelcom impressionant. Havia entrenat diverses vegades amb ells però jugar és una altra història. Veia al meu voltant a gent com a Ballesters, Rubén Suarez, Xisco Muñoz...

- Va ser un dels moments més alegres de la meua vida futbolística. Veus futur en la pedrera?

- Sí. Alguna vegada que he vist partits d'infantils, cadetes...he comprovat que els xavals tenen molta il•lusió. I la il•lusió és primordial en un futbolista. Després hi ha moltíssims factors com el treball, la constància, la qualitat, l'esfuerzo... Però sense il•lusió crec que no es pot arribar a ser bon futbolista.

- Definix què és per a tu el futbol en el teu dia a dia

- Des que tinc consciència per a mi el futbol ha sigut quelcom indispensable en la meua vida. No m'imagine la meua vida sense el futbol. El futbol moltes vegades m'ha fet oblidar penes de la meua vida. Em refugiava en el futbol com altres persones es poden refugiar en la lectura o en l'ordinador. Jo donant-li puntellons a un baló se m'oblida tot problema.

José Medina, director esportiu del Club Bàsquet Quart: “La nostra gran aposta és l'esport base”

Categoria: Entrevistes
Es va publicar el dimecres, 09 maig 2012

Senior-Masculino- L'esport base és la gran aposta del club?

- Sí que és la nostra gran aposta i, de moment, ens està eixint prou bé. Tenim equips en totes les categories tant en masculí com en femení. En l'actualitat tenim 12 conjunts de categoria de formació des de l'equip benjamí fins als equips sèniors B.

- Quines són els senyals d'identitat de l'equip?

- El treball constant, l'afany de superació, creure com a club en tots els aspectes.

- Què se'ls intenta transmetre als més jóvens durant l'aprenentatge?

- Una disciplina i una educació esportiva que s'aconseguix amb el treball dia a dia i que assenten un compromís i una obligació a l'hora de fer esport.

- És difícil coordinar un club amb tants jugadors?

- Sí quan una persona fa el que li agrada sempre et quedes amb el positiu. Sí que és molt de treball però sempre traus forces per a fer-ho cada dia millor.

- Indica'ns l'èxit recent amb què més t'has emocionat en els últims anys.

- Més que emocionat em sent orgullós del treball que estem realitzant en la direcció esportiva i també per part de la Junta Directiva. Veus com els teus equips creixen en l'esportiu i també com a entitat. Hem disputat sis equips un torneig a Peníscola i hem aconseguit ser campions en júnior i infantil masculí. També vam ser subcampions en infantil femení, tercers en cadet i júnior femení. Cal donar-los l'enhorabona perquè ha sigut un any molt complicat per a ells i en el torneig es va reflectir.

- El bàsquet ha sabut rendibilitzar les victòries de la selecció per a comptar amb més adeptes?

- Sí. Però no sols a nivell del bàsquet masculí sinó també amb el bàsquet femení que a nivell de mitjans de comunicació no se li dóna tanta transcendència. Elles també han arribat lluny en els campionats que han participat.

- És important comptar amb un grup d'educadors que sàpien transmetre la passió pel bàsquet?

- Sí però més que educadors són entrenadors ben preparats que aconseguixen que els xicotets aprenguen cada dia un poquet mes d'este esport. Ells mateixos han de veure que es van superant.

- Els jugadors del present són els entrenadors del futur en el vostre club?

- Nostres equips de formació estan sent entrenats pels nostres jugadors de categories superiors. Dóna molt bon resultat perquè açò fa que els jugadors de formació assistisquen als partits que juguen els seus entrenadors i aprenguen d'ells.

- Com afronteu el final de temporada?

- Des del merament esportiu prou bé amb la possibilitat d'ascens de dos equips l'infantil femení i el Senior a femení que han de disputar la fase d'ascens el pròxim mes de maig. La resta d'equips acabant les seues lligues regulars i disputant el trofeu federació que s'inicia a mitjan mes de maig.

- Què espereu del futur i quins són els plans que voleu posar en marxa l'any que ve?

- Del futur continuar creixent quant a jugadors i també com a club. Els plans de la temporada que ve són la intenció de formar dos equips més de categories de formació i l'ascens del Senior masculí a la categoria Autonòmica.

- Com valores el treball que es realitza des de l'Ajuntament de Quart per l'esport?

- Bo. És un treball que cada any es veu perquè any rere any van apareixent clubs nous gràcies al suport de l'Ajuntament.

Juanjo Susín, seleccionador nacional de volei: "Guanyar o perdre forma part del joc"

Categoria: Entrevistes
Es va publicar el dimecres, 23 maig 2012

juanjo-susin-buena

- Com s'arriba a ser seleccionador nacional de voleibol?

- Dedicant-li molt de temps al voleibol i preocupant-te per aprendre moltíssim de tots els que estan en este món. I, a més, tenint la sort que algú pense en tu.

- Per què el voleibol i no qualsevol altre esport?

- Vaig començar a jugar al voleibol als huit anys. En el meu col•legi només es jugava a voley i jugàvem pràcticament tots els alumnes. Ens entrenava Joaquín i recorde que ens dedicava moltes hores. En Quart de Poblet hi ha hagut sempre molta tradició amb esta disciplina i vaig poder continuar jugant en el CV Quart. Ací doní els meus primers passets com a entrenador.

- Ser entrenador és un treball agraït?

- Crec que treballar amb persones és molt gratificant i agraït i, si són xiquets, encara més. Més enllà d'açò, la pràctica esportiva implica una sèrie de valors en la vida. Conforme es van adquirint, reconforten a un mateix. El guanyar o perdre forma part del joc i l'entrenador ha d'incloure sempre en la seua labor este binomi. Té molt d'educador, de pare, de confident, de saber escoltar i de gestor de grups, a més de tecnicoesportiu.

- Treballar amb jóvens esportistes fa que mai perdes la il•lusió?

- Veure fer-se majors és quelcom que només els esportistes i l'entrenador viuen. Compartixes amb ells una part molt important de la seua vida, que per a tu és el teu treball, però per a ells, en molts casos, és la millor experiència de la seua vida. La il•lusió es renova conforme ells creixen i treballes amb esportistes diferents.

- És complicat fer que els jugadors mantinguen el seu ego controlat?

- Moltes vegades és més difícil que tots els jugadors ho traguen que controlar a aquells que ho sobrepassen. M'agrada i busque que tots tinguen el seu ego, és necessari que tots s'assenten importants per a poder progressar i millorar. Però ull amb aquell que ho sobrepasse.

- Què vas sentir quan et van cridar i et van oferir el càrrec de seleccionador?

- El que mai oblidaré és el que vaig sentir la primera vegada que em van cridar per a treballar amb la Selecció Espanyola. Vaig despenjar el telèfon i no m'ho creia. L'endemà tenia un examen... em va tocar tornar al setembre per a aprovar. Vaig començar treballant com a segon entrenador. Tenia jo més il•lusió que els xavals que convoquem. Un any després, em van oferir ser el 1r entrenador i vaig sentir una responsabilitat immensa i un orgull encara major.

- Deixar en la banqueta a un xiquet és difícil?

- Va en les funcions de l'entrenador. Este estiu passat, pel meu treball en els PED de Cheste, vam ser al Mundial Escolar de Volei-Platja en Puerto Rico. L'equip estava format per tres jugadors quan tan sols poden jugar dos... Arribem a la Final i el que un dia és alegria al convocar-lo, al dia que has de deixar-ho sense jugar la final del Mundial. No és un glop agradable. Per sort, va eixir bé i hui en dia, els tres són campions del món i el paper de Jorge va ser fonamental.

- Què sents quan veus que un dels jugadors que van començar amb tu ja estan despuntant en equips punters?

- Només intente que el nombre més gran de jugadors tinguen l'oportunitat de demostrar la seua vàlua. Del que sí que estic tremendament orgullós és de veure que han sabut aprofitar l'oportunitat que van tindre. Han fet molts sacrificis i s'han vist recompensats.

Pepo Torres, practicant de longboard: "La millor meta és acabar disfrutant d'una bona sessió d'onades amb els teus amics"

Categoria: Entrevistes
Es va publicar el divendres, 04 maig 2012

Pepo-Torres

- Com decidiu crear un club de surf en Quart? Per què naix?


 - Per la meua vinculació amb el poble de Quart de Poblet. Ha sigut molt gratificant crear un club esportiu en un municipi on es bolquen tant per l'esport. Et facilita molt la teua progressió. Naix per la necessitat tindre un respatler d'informació i suport als surfers de tota la Comunitat Valenciana. Sent així Quart el promotor d'este esport en la nostra àmbit autonòmic.


- Quanta gent formeu el club?


- No ens importa el número, el que ens importa és ajuntar-nos en la platja per a practicar l'esport que tant ens apassiona…. En qualsevol cas som 75.


- Explica els motius pels quals et decidixes pel surf i no per qualsevol altre esport més pròxim?


- Resultarà graciós, però sempre pense que m'avorria fer castells d'arena i em quedava esbalaït veient als surfers i em vaig dir: “Jo vull fer això algun dia”. Al poc ja tenia la meua primera taula davall el braç amb 8 anys. El que ho prova és rar que no es quede agarrat per este esport i es convertisca en passió-obsessió pel surf.


- Qui és el teu ídol?


- Chris del Moro, per la senzillesa i felicitat que transmet. Em veig reflectit…


- Has viatjat molt per a poder agafar bones onades?


- Si, no em puc queixar, però sempre queda eixe viatge pendent. He recorregut tota la península… He estat a Cadis, Galícia, Astúries, Santander, País Basc, Barcelona, València, Mallorca, Eivissa, Lanzarote, Tenerife i Palma de Mallorca.
I si Madrid tinguera onades aniria a surfearlas –Ironitza-, però crec que per ara el més sonat és el Pomerars i no hi ha onades…
També he estat en el sud de França, com Hossegor, Les Landes, Biarritz, Hendaye; Portugal en Peniche, Ereceira. Després en la meua estada llarga als EUA, Califòrnia vaig poder disfrutar de tota la seua costa des de Santa Cruz fins a Sant Dídac, escapant-me al lloc més anomenat al parlar d'onades i de surf: Hawaii. Quan estan a Hawaii et preguntes: per què m'he d'anar?…


- Un lloc a què t'agradaria anar per a practicar surf?


- Munic, Perú i Austràlia.


- Quina és la meta de qualsevol surfista?


- -Pensa- U per naturalesa vol superar-se, però com a surfista la millor meta és acabar disfrutant d'una bona sessió d'onades amb els teus amics.


- En quina competició t'agradaria participar?


- No sóc molt de competicions però sí que vaig a algunes a participar. M'agradaria anar a algun Europeu, la pressió ha de ser al•lucinant.
A les que sòl anar són a les locals i nacionals que es realitzen de Longboard i a la Internacional de Longboard de Salinas… En esta última no he quedat malament els últims anys, tenint en compte el nivell que hi ha de tots els països.


- És un esport de temporada o es pot practicar en qualsevol moment de l'any?


- Es pot practicar tot l'any i molts diuen que és d'estiu però és més d'hivern pels grans onatges que es formen en esta època.


- És perillós?


- Perill és quan no mides les teues possibilitats i no visualitzes bé l'estat del mar. El perill ho poses sempre tu, tenint en compte el nivell de cada u.
Sempre cal deixar les tensions i problemes fora de l'aigua i no entrar amb elles perquè no és bo. Així eixiràs com a nou.


- Què feu des del club de Quart per a promocionar el surf en el nostre municipi?


- Intentem realitzar activitats relacionades amb el surf, com per exemple classes d'iniciació en la piscina municipal. Açò es feia més fàcilment quan els treballs ens donaven més temps lliure. Però actualment es té més responsabilitats, treball i família. Pel que es fa més difícil poder organitzar coses. Fins ara estem contents amb les activitats que hem fet ja que continua havent-hi demanda any rere any.


- Valora el treball que fa l'Ajuntament de Quart en matèria d'esports


- Pel que jo veig tant la regidoria i regidor d'esports fan molt bona labor en el municipi sent pròxims als seus clubs ajudant-los en tot el que puguen i proposant idees de creixement futur per a cada club.

© Área de Deportes Ayuntamiento de Quart de Poblet
Información: Avda Antic Regne de Valencia S/N Complejo Pabellón-Piscinas Cubiertas
tel. 961522441/961536210 e-mail: Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la.   //  Es protegeix aquesta adreça electrònica contra correu brossa. Necessiteu el JavaScript habilitat per veure-la.